Els recursos de la natura són finits, especialment les energies no renovables, un fet que no sembla que tinguin en compte molts dels responsables polítics i empresarials. L'autor es pregunta si será possible mantenir el sistema de desenvolupament industrial iniciat ara fa 200 anys, amb l'explotació del carbó i, més tard, del petroli, del gas natural i de l'urani. Aquesta análisi es basa en dades de les grans agéncies de l'energia (l'Energy Information Administration, EIA, del Govern dels Estats Units, i l'Agéncia Internacional de l'Energia, IEA-AIE, de l'OCDE), com també en altres fonts estadístiques reconegudes a escala internacional, convenientment contrastades i reelaborades. Els resultats contradiuen moltes argumentacions oficials. Mostren que la crisi energética será profunda i que es manifestará ja en la década actual: els recursos no s'acabaran immediatament, peró l'escassetat de l'oferta davant de l'augment de la demanda qüestionará el paradigma del creixement continu. Se suggereix que la crisi financera n'ha estat un preludi. La reducció energética comenÇará amb el petroli, fet que comportará la crisi del transport, el fre de les produccions globalitzades i, en darrera instáncia, la crisi alimentária (també als països desenvolupats!). El canvi climátic imparable segons les tendéncies analitzades será una dificultat afegida a les readaptacions necessáries. Quin paper podria fer Europa en el futur, amb els recursos energétics ja exhaurits
