Pedres blanques és una novel·la histórica del segle XIV que tracta de la confrontació de la comunitat religiosa del monestir de les monges clarisses de Santa Maria de Petras Albas de la vila de Sarriá amb el Papa Benet XII d'Avinyó. Tot s'origina quan el pontífex vol reformar els ordes religiosos i promulga les Constitucions. L'abadessa Sobirana Olzet i la comunitat de monges de Pedralbes defensen els privilegis concedits per la reina Elisenda de Montcada i de Pinós, la quarta esposa del rei Jaume II de la Corona d'Aragó, al monestir en el moment de la seva creació, basats en l'autogestió del patrimoni económic i la llibertat d'entrar i sortir del cenobi. A causa de l'enfrontament, el Papa decreta la clausura de les monges i, per regir el monestir, nomena un administrador i uns confessors. L'abadessa lluitará pels drets de la comunitat i per la llibertat dels seus sentiments. Els esdeveniments li faran reviure el seu passat adolescent. Novel·la Finalista del Premi Autor Revelació de l'Ateneu Barcelonés (2016).
