A en Max sempre el renyen perqué es deixa les aixetes obertes, i de vegades, per mandra de caminar quatre passes, llenÇa el plástic al contenidor del paper. Quan fa coses com ara aquestes, algú que fos fi d'orella potser sentiria com la Terra es queixa. Aquest agost, peró, en Max ha fet un amic molt especial, el nen de la capsa d'aire, i ara, si el pare bada, no és a temps de llegir el diari perqué en Max ja l'hi ha pres i l'ha portat a reciclar.
