La filla del mar és l'obra en qué Guimerá exposa els mecanismes que funcionen a l'hora de conformar els lÃmits i la periféria d'una comunitat. La rigidesa tensa entre assimilació i diferéncia. La dinámica del sacrifici, de l'asfÃxia de l'alteritat. El seu nucli és l'aparenÇa, la simulació, la identitat i l'encontre amb l'Altre. L'obra és una incitació a reflexionar sobre l'abséncia d'ancoratge identitari de l'extern en relació a l'actitud excloent de la comunitat, és una escriptura que cerca la incomoditat de l'entremig, de l'espai entre, ni aquà ni allá, sempre fora de lloc.
