Gaziel és el gran pensador de la desfeta catalana. Tot i així, no li cedeix ni concedeix mai més poder que l'im¬prescindible. La desfeta ha de servir per esmenar els comportaments polítics, personals i civils del país. Per aixó la lectura de Gaziel en aquests temps en aparenÇa favorables ha de ser rigorosa i atenta. História de «La Vanguardia» ens adverteix sobre aquesta Catalunya que ha jugat i encara juga malament els seus trumfos. História de «La Vanguardia» no és pas un exercici pla de crónica o de memória. Es una lliÇó. Des del pou, Gaziel ens il.lumina sobre errors que, potser per ser catalans, cometem avui també i que se'ns fan invisibles entre tant optimisme. História de «La Vanguar¬dia» és un avís tan imprescindible per a experts navegants alhora que un poderós estimulant per a grumets. «Els problemes del país no els podrem tractar ni amb forÇa ni sentimentalment», deia, i en acabat ens recomanava: «Fe, humilitat, sacrifici, lucidesa, esforÇ silenciós, conti¬nuïtat i una infinita paciéncia».
