"Federico, de viu en viu" mostra un Federico García Lorca que sÆho juga tot a un amor apassionat.José Moreno Arenas, nascut a Albolote ùa dotze quilòmetres de Fuente Vaqueros, el poble del poeta i dramaturg més universal de La Vega de Granada, i ben a prop també de Valderrubio, lÆAsquerosa de les tragèdies andalusesù i del tot familiaritzat amb lÆobra i la biografia de Lorca, podria semblar predestinat a seguir la seva estela, però no va ser fins fa relativament poc que va tenir una mena de revelació en sentir-se de sobte transportat o immers dins un autèntic escenari lorquià , i això el va portar a escriureEl inframundo (2014). Aquesta peça, sorgida com una reivindicació del teatre surrealista de Lorca i un apropament a lÆhome en detriment del mite, seria el germen i inequÃvoc antecedent de lÆobra que aquà presentem. En totes dues es contraposa lÆestètica costumista amb aquella altra decididament avantguardista i experimental.
