La tercera novel·la publicada de Doménec Jofresa ens fa reviure un episodi trágic, basat en fets reals: la desesperació d'una mestra republicana que veu, impotent, com els franquistes, en la immediata postguerra, li arrabassen la vida del seu marit sense que un amic de tota la vida, responsable falangista, faci res per evitar-ho. Aquesta história pren relleu de manera especial perqué, préviament, l'autor ha sabut explicar-nos i fer-nos participar de l'amistat, forjada al llarg de la infáncia i la joventut, d'una colla de cinc, d'entre els quals els dos personatges citats, tots ells tres homes i dues dones nascuts als primers anys del segle passat. Amb el pas del temps, les relacions personals quedaran marcades pels ambients familiars de cadascú peró també, i sobretot, per un secret inconfessable i per l'esclat de la guerra. L'autor ha tingut l'encert d'introduir en la trama múltiples referéncies al món de l'espionatge i contraespionatge de l'epoca de la má, per exemple, de Risso; l'M15 británic; l'alemany Knappe Ratey o el doble espia Garbo/Arabel. Aquest fet dota l'obra d'un plus d'intriga.
