Pedra de toc és molt més que un llibre de memóries o la crónica d'un temps. Es una deu de cultura, de cultura en majúscules. Perqué, com diu Juliá de Jódar en el próleg d'aquesta edició, «una dona indócil al món fet pels homes només podia guanyar-se la llibertat no pas esperant graciosament que la hi concedissin, sinó exercint-la. I l'única manera de fer-ho no era pas fent-se "una" cultura, sinó apropiant-se de "la" cultura: una eina procuradora tant de seguretat com de desassossec». Maria Aurélia Capmany és alhora far i esperó per a unes generacions (les que traginen avui el seu llegat intel·lectual, polític, literari) que sense obres com aquesta anirien encara més a les palpentes.
