Teniu a les mans una obra que descriu amb detall el catalá parlat a la comarca del Baix Ebre, poble a poble. Seguint la metodologia de la geolingüística, que es basa en dades empíriques i que representa en mapes els resultats obtinguts sobre el terreny, l'autor caracteritza el tortosí d'aquesta comarca tenint en compte totes les localitats, cosa que fins ara no s'havia dut a terme. La descripció lingüística (fonética, morfologia, sintaxi, léxic) és completada amb l'análisi d'algunes particularitats lingüístiques recollides. Peró la pretensió del treball depassa la simple descripció. La voluntat d'acarar la llengua parlada amb la varietat estándard té l'objectiu de mostrar fins a quin punt la parla col·loquial d'aquesta área geográfica rep la influéncia de la varietat comuna i com aquest fet pot afectar l'evolució de la llengua del carrer. Es per aixó que la fotografia que es proporciona del catalá del Baix Ebre está fonamentada en la parla d'informants de primera generació, que conserven encara els trets lingüístics més genuïns. L'estudi reflexiona, a més, sobre la normativa, l'estándard i els dialectes geográfics, així com també sobre el procés d'estandardització de la llengua en relació amb la varietat tortosina. Grácies a aixó, el lector s'adonará que bona part del cabal lingüístic d'aquestes terres ja és tingut en compte per la normativa. Tanmateix, l'autor proposa de normativitzar alguns mots del seu subdialecte d'acord amb la justificació esgrimida, amb la finalitat d'enriquir i donar coheréncia a la varietat comuna posant en valor els trets de la varietat geográfica própia.
