S ha repetit sovint que Kafka havia decidit destruir tota la seva obra literária. AixÃ, si més no, s expressa Max Brod, l amic de l escriptor i escriptor ell mateix, que en va ser marmessor. I, tanmateix, hi havia dues cartes que Brod va trobar en un calaix, ja mort l amic, fent pila amb altres papers. Una, en tinta, en la qual hi havia escrita l adreÇa de Broch; l altra, amb llapis, més detallada. En aquesta segona carta, Kafka expressa amb total precisió quines són les obres que vol que siguin conservades: «De tot el que he escrit, són válids únicament els llibres La senténcia, El fogoner, La metamorfosi, A la colónia penitenciária, Un metge de poble i un conte, Un artista de la fam (els pocs exemplars de Contemplació poden quedar: no vull donar a ningú la moléstia de destruir-los, peró no s ha de reimprimir.» Més endavant, hi afegirá encara tres contes més: «Primer patiment», «Una doneta» i «Josefina la cantant», per tal de fer-ne un llibre, les proves del qual va corregir al sanatori, poc abans de morir. Aquest volum que no pretén prendre partit ni tampoc establir cap cánon recull tots aquests tÃtols, compostos, a més, seguint la presentació tipográfica prevista pel seu autor.
